Langues

Viure i escriure en llengua estrangera

Que ens agradi escriure no vol dir que sapiguem escriure. Que quedi clar. Escriure requereix d’un entrenament com aquell qui aprèn a tocar el piano, com aquell altre que pinta quadres. Uns tenen més facilitat que d’altres per escriure però sempre hi ha, i hi haurà, una part de tècnica i d’entrenament. Escriure en llengua estrangera pot semblar encara més complicat. Però si ens agrada escriure i no ens fan por els reptes, ho intentarem. I això és el que faig des de ja fa un bon punyat d’anys. Si avui escric sobre el tema és perquè moltes vegades i molta gent m’ha fet comentaris sobre si hauria d’escriure més en una llengua o en una altra. No és una elecció fàcil, no ho ha estat mai. Per això, acostumo a dir que l’elecció de la llengua en la qual escriuré tal o tal text, aquest o aquell article depèn d’on bufa el vent. Encara que jo sé, en el fons, que no és del tot cert.

Anem per parts:

Escriure en llengua estrangera és un repte lingüístic, gramatical, professional i personal, també. Sense un adonar-se’n, un dia, així com de repent, hi ha aquella petita veu interior que tothom coneix que arriba, fa toc toc i et diu “però si tu vius el 99% del dia en llengua estrangera per què no hi escrius també?”, aquesta veueta ja fa temps que em va visitar i des de llavors alterno l’escriptura tan en català com en francès com en castellà.

El més important però és saber que…

parlar i/o escriure en llengua estrangera permet dir coses que no gosam dir en llengua materna. Vosaltres ho heu experimentat? Estic segura que si en xerrau amb coneguts o amics que parlen una llengua estrangera i que han pogut fer l’experiència us diran el mateix que jo. En llengua estrangera l’ésser humà és capaç d’agafar una distància de les coses que no és la mateixa que en llengua materna. Sorprèn descubrir-se una mica diferent a causa o gràcies a la llengua, és com si el “jo” esborrés o magnifiqués alguns trets de caràcter quan és sent expressat en una altra llengua, té menys por, gosa, s’enfada més sovint i també plora més sovint. Puc dir, llavors, que els sentiments no es viuen igual en llengua estrangera que en llengua materna. Hi ha matissos, matissos lleugers però que dónen un significat diferent. El problema de tot això és que tan sols el mateix parlant se n’adona d’aquesta transformació, el receptor no ho sap ja que acostumam a parlar sempre la mateixa llengua a la mateixa persona.

Per tant, ara sabem…

per què, en realitat, l’elecció d’una llengua no depèn exclusivament del temps que fa ni d’on bufa el vent. Segurament quan volem parlar de tal o tal tema ens inclinarem més, encara que de manera inconscient, cap a una llengua o altra en funció del grau d’intimitat i de proximitat amb el missatge que volem expressar.

Finalment, quines coses que amaguen les llengües, no?

I és que, de fet, podem dir que:

escrivim el que vivim
vivim l’escriure,
i
escrivim com pensam.

Per tant…

Parlar una llengua estrangera significa viure sentiments diferents!

llengestrangera

Apprendre des langues

LanCook, una nueva cocina digital para aprender lenguas y recetas

Benvinguts a LanCook : la cuina digital europea, aquesta és la presentació que en fan del projecte, Marta Juanhuix i Dolors Masats, les dues profesores a Catalunya que treballen en aquesta iniciativa, tant pel català com pel castellà. Projecte? Quin projecte? De què em parla avui? Sí, avui aquest espai el dediquem a presentar-vos una iniciativa força interessant que molt té a veure amb l’aprenentatge de les llengües, amb viatjar, amb les traduccions, amb l’ensenyament, etc., és a dir, amb totes aquelles coses que tant ens agraden. Sincerament, no podiem no parlar-ne, no podiem fer com si LanCook no existís. Per això hem decidit apropar-nos-hi i veure quantes idees i quantes llengües s’hi couen.

LanCook (acrònim de Languages Cooking) ve de l’anglès Learning languages, cultures and cuisines in digital interactive kitchens (Aprenent llengües, cultures i gastronomia en cuines digitals interactives) i es tracta d’un programa finançat per la Unió europea en el qual hi participen cinc universitats diferents : Newcastle University (Regne Unit), Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Italia), Helsingin yliopisto (Finlàndia), Universität Paderborn (Alemanya) i la Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya).

Per explicar-ho d’una manera clara, curta i concisa podem dir que LanCook a través d’un acte quotidià com és el de cuinar sumat a les noves tecnlogies permet a aquells que ho vulguin aprendre llengües estrangeres. Utilitat i diversió reunides en un mateix context per fomentar l’aprenentage de llengües. Per saber-ne però una mica més hem anat a tocar a la porta del despatx de la Marta i la Dolors a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui molt amablement ens han explicat fil per randa el funcionament de LanCook. I com a mostra d’aquestes ganes d’aprenentage de llengües estrangeres, continuarem en castellà:

¿Cómo se define un proyecto de tales características?

LanCook es un proyecto que desarrolla materiales para aprender lenguas mientras se preparan recetas de cocinas europeas. Recetas disponibles en alemán, catalán, español, finés, francés, inglés e italiano. Las recetas se desarrollan a través de tecnología avanzada, los utensilios tienen integrados unos sensores que captan los movimientos del aprendiz con tal de poder guiarles en la elaboración de la receta; esos sensores están conectados a una tableta que es la que sirve de voz y guía al plato que se cocina.

¿Parece un poco complicado, no?

En realidad es muy sencillo. Las personas interesadas contactan con nosotras, les ponemos a disposición una cocina que contiene tableta y utensilios equipados de sensores; en función de la lengua elegida, la tableta dará una receta u otra, y paso a paso, el aprendiz comprenderá actos tan simples como “coge el arroz”. Cuando el cocinero-aprendiz de lenguas vaya un poco perdido o se equivoque en algún paso, la aplicación pone a su disposición un menú de ayudas que le facilitará la realización de la receta.

¿Se exige un nivel mínimo del idioma en cuestión para participar en este programa?

No, para nada. La aplicación está construida de tal forma que se adapta a las necesidades lingüísticas de cada usuario. Por medio de ese menú de ayuda del que acabamos de hablar se consigue solventar cualquier duda. LanCook es apto tanto para A1 como para usuarios de nivel C (niveles del Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas).

¿Y cuáles son exactamente los objetivos del proyecto LanCook?

El objetivo principal es el de promover la diversidad lingüística y cultural, utilizando la cocina como instrumento. En la cocina digital aprendemos a cocinar platos típicos de diferentes zonas de Europa y nos acercamos a diferentes lenguas europeas. Hay que tener en cuenta que esas recetas se presentan junto a apuntes culturales, lo que facilita el aprendizaje y despierta la curiosidad del aprendiz.

¿Tecnológicamente parece un proyecto también muy interesante, no?

Efectivamente, a nosotras lo que nos entusiasmó fue eso. La conjunción entre el aprendizaje de lenguas y las nuevas tecnologías. Poder unir ambos elementos es algo muy importante para las universidades y a la vez también es un punto a favor, por decirlo de alguna forma, para toda la gente interesada en los idiomas. Hoy día, aplicaciones y tabletas forman parte de nuestra vida diaria. Además, queremos aprovechar para decir que la tecnología de sensores de movimiento que utiliza LanCook ha sido incluida en la lista de los Premios e-learning Awards 2013 de software y hardware de aprendizaje más innovador.

¿Si alguien está interesado en participar en el proyecto que debe hacer?

Muy sencillo, nos pueden escribir a marta.juanhuix@uab.cat o a dolors.masats@uab.cat y les daremos todo detalle. También nos pueden seguir en Facebook y en Twitter.

Muchas gracias y ¡mucha suerte en esa aventura!

lanccoklancook1

 

Langues

Des maux sans traduction

Parfois, certains mots deviennent des maux quand on n’arrive pas à les traduire.

Souvent, ces mots devenus des maux restent pour longtemps sur la pointe de la langue.

Toujours, ces mots devenus des maux logés sur le bout de la langue, terminent par trouver une issue… et non pas une traduction !

Traduire des mots ça peut être facile, par contre, traduire des idées concrètes et des notions exactes s’avère plus compliqué. Même les langues les plus proches ont des notions mentales distinctes. C’est le rapport entre la langue et la pensée.

Parfois je n’ai plus les mots, parfois mon cerveau est entre trois systèmes de signes différents, les signifiés s’emmêlent avec les signifiants et il n’y a plus rien qui marche 😉

Parfois, je voudrais inventer mon propre langage.

Souvent, j’utilise mon propre langage en dépit des autres :-)

Toujours, j’arrive à parler, à lire, à écrire

Vivre dans une autre langue jusqu’au point de ne plus savoir laquelle est « l’autre », la première ? la deuxième ? la troisième ?

Traduire comme métier c’est un apprentissage, ce n’est pas parce que je connais et je parle une langue que je sais traduire… bien traduire.

Traduire comme vie n’est pas une vie. Il faut vivre sans traduire, on pense dans la langue, on parle dans la langue, on ne traduit pas la langue qu’on parle. Et si on se trompe, tant pis :-)

Je ne traduis pas ma vie puisque je vis ma vie !

moaux sans trad

Rendez-vous sur Hellocoton !
Bilinguisme

Un entorn bilingüe pels nadons

Ja fa uns anys, quan una bona amiga va tenir el seu primer fill, ella i jo vam tenir una conversa força interessant sobre el bilingüisme dels nadons i l‘aprenentatge de les llengües des de ben petits. La meva amiga és de nacionalitat polonesa i el seu marit és espanyol, viuen a Madrid, per situar-vos. Amb tota lògica i com és natural davant d’un esdeveniment com aquest, el de tenir un primer fill, vull dir, la meva amiga tenia molts dubtes quant a la manera en què aquest nen aprendria les llengües, en fi, en quin context lingüistic viuria el seu nadó. Una cosa la tenia clara, ella li parlaria polonés i ell espanyol, però, hi havia uns límits a establir? Li havia de parlar sempre en aquesta llengua, qualssevol que fossin les circumstàncies? Perquè és clar, segons com es miri, el fet de parlar en la teva llengua materna al teu fill davant la familia política o amics, per exemple, pot ser entès com una falta de respecte o mala educació, tenint en compte que aquesta gent no entén res de la llengua de la mare.

Una altra dona, anglesa i casada també amb un espanyol, mare de tres jovenetes ben eixerides, em comentava que l’anglès el vivien com una LLENGUA SECRETA entre elles, i fins i tot em confessava no haver-lis parlat sempre en anglès. Justament ella era d’aquelles que pensa que parlar davant la gent als teus fills en una llengua que només ells entenen és de mala educació. A la vegada que deia que per altres families és tot al contrari, mai canvien de llengua sigui quina sigui la situació en què es troben.

La meva amiga polonesa no va voler endinsar-se en la lectura dels tants i tants llibres que existeixen sobre el tema per por d’ofegar-se enmig de tanta informació. Va preferir fer les coses de manera natural.

Fa un temps el tema del bilingüisme dels infants d’edat tendre estava vist com un problema. Experts afirmaven que l‘aprenentage matiner de diferents llengües podia comportar problemes de dislèxia. I actualment sembla ser al revés : els nens que des de ben petits desenvolupen l’aprenentatge d’una segona llengua estan més predisposats a l’adquisició d’una tercera i fins i tot quarta llengua. Ja és sap, això és com la sal, per segons quins metges és bona i per d’altres no…

A mi, però, hi ha un aspecte que si m’intriga més : l’aprenentatge d’una llengua va de la mà d’una dimensió afectiva. Si el nadó es sent més proper d’un dels dos progenitors potser desenvoluparà més aptituds i  més gust cap a una llengua que cap a una altra?  Personalment no crec que sigui completament cert ja que, normalment, aquestes families bilingües viuen en un dels dos països de les llengües, és a dir que una de les llengües no es parlada en l’àmbit social i queda relegada a l’àmbit familiar. O sigui que els factors a tenir en compte són més i no tan senzills com pot semblar.

Al cap i a la fi, el més important per una familia on el nen creix en un entorn bilingüe, i sobretot quan un dels progenitors no parla la llengua de l’altre, és justament que els pares es posin d’acord, que s’estableixin unes certes normes entre ells sense implicar-hi el nen per no caure en malentesos ni discòrdies. Així és segur que el nadó creixerà en un entorn bilingüe de manera natural i relaxada afavorint-li l’interès per les llengües.

Etre-bi441x300