Apprendre des langues

LanCook, una nueva cocina digital para aprender lenguas y recetas

Benvinguts a LanCook : la cuina digital europea, aquesta és la presentació que en fan del projecte, Marta Juanhuix i Dolors Masats, les dues profesores a Catalunya que treballen en aquesta iniciativa, tant pel català com pel castellà. Projecte? Quin projecte? De què em parla avui? Sí, avui aquest espai el dediquem a presentar-vos una iniciativa força interessant que molt té a veure amb l’aprenentatge de les llengües, amb viatjar, amb les traduccions, amb l’ensenyament, etc., és a dir, amb totes aquelles coses que tant ens agraden. Sincerament, no podiem no parlar-ne, no podiem fer com si LanCook no existís. Per això hem decidit apropar-nos-hi i veure quantes idees i quantes llengües s’hi couen.

LanCook (acrònim de Languages Cooking) ve de l’anglès Learning languages, cultures and cuisines in digital interactive kitchens (Aprenent llengües, cultures i gastronomia en cuines digitals interactives) i es tracta d’un programa finançat per la Unió europea en el qual hi participen cinc universitats diferents : Newcastle University (Regne Unit), Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Italia), Helsingin yliopisto (Finlàndia), Universität Paderborn (Alemanya) i la Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya).

Per explicar-ho d’una manera clara, curta i concisa podem dir que LanCook a través d’un acte quotidià com és el de cuinar sumat a les noves tecnlogies permet a aquells que ho vulguin aprendre llengües estrangeres. Utilitat i diversió reunides en un mateix context per fomentar l’aprenentage de llengües. Per saber-ne però una mica més hem anat a tocar a la porta del despatx de la Marta i la Dolors a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui molt amablement ens han explicat fil per randa el funcionament de LanCook. I com a mostra d’aquestes ganes d’aprenentage de llengües estrangeres, continuarem en castellà:

¿Cómo se define un proyecto de tales características?

LanCook es un proyecto que desarrolla materiales para aprender lenguas mientras se preparan recetas de cocinas europeas. Recetas disponibles en alemán, catalán, español, finés, francés, inglés e italiano. Las recetas se desarrollan a través de tecnología avanzada, los utensilios tienen integrados unos sensores que captan los movimientos del aprendiz con tal de poder guiarles en la elaboración de la receta; esos sensores están conectados a una tableta que es la que sirve de voz y guía al plato que se cocina.

¿Parece un poco complicado, no?

En realidad es muy sencillo. Las personas interesadas contactan con nosotras, les ponemos a disposición una cocina que contiene tableta y utensilios equipados de sensores; en función de la lengua elegida, la tableta dará una receta u otra, y paso a paso, el aprendiz comprenderá actos tan simples como “coge el arroz”. Cuando el cocinero-aprendiz de lenguas vaya un poco perdido o se equivoque en algún paso, la aplicación pone a su disposición un menú de ayudas que le facilitará la realización de la receta.

¿Se exige un nivel mínimo del idioma en cuestión para participar en este programa?

No, para nada. La aplicación está construida de tal forma que se adapta a las necesidades lingüísticas de cada usuario. Por medio de ese menú de ayuda del que acabamos de hablar se consigue solventar cualquier duda. LanCook es apto tanto para A1 como para usuarios de nivel C (niveles del Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas).

¿Y cuáles son exactamente los objetivos del proyecto LanCook?

El objetivo principal es el de promover la diversidad lingüística y cultural, utilizando la cocina como instrumento. En la cocina digital aprendemos a cocinar platos típicos de diferentes zonas de Europa y nos acercamos a diferentes lenguas europeas. Hay que tener en cuenta que esas recetas se presentan junto a apuntes culturales, lo que facilita el aprendizaje y despierta la curiosidad del aprendiz.

¿Tecnológicamente parece un proyecto también muy interesante, no?

Efectivamente, a nosotras lo que nos entusiasmó fue eso. La conjunción entre el aprendizaje de lenguas y las nuevas tecnologías. Poder unir ambos elementos es algo muy importante para las universidades y a la vez también es un punto a favor, por decirlo de alguna forma, para toda la gente interesada en los idiomas. Hoy día, aplicaciones y tabletas forman parte de nuestra vida diaria. Además, queremos aprovechar para decir que la tecnología de sensores de movimiento que utiliza LanCook ha sido incluida en la lista de los Premios e-learning Awards 2013 de software y hardware de aprendizaje más innovador.

¿Si alguien está interesado en participar en el proyecto que debe hacer?

Muy sencillo, nos pueden escribir a marta.juanhuix@uab.cat o a dolors.masats@uab.cat y les daremos todo detalle. También nos pueden seguir en Facebook y en Twitter.

Muchas gracias y ¡mucha suerte en esa aventura!

lanccoklancook1

 

Langues

Des maux sans traduction

Parfois, certains mots deviennent des maux quand on n’arrive pas à les traduire.

Souvent, ces mots devenus des maux restent pour longtemps sur la pointe de la langue.

Toujours, ces mots devenus des maux logés sur le bout de la langue, terminent par trouver une issue… et non pas une traduction !

Traduire des mots ça peut être facile, par contre, traduire des idées concrètes et des notions exactes s’avère plus compliqué. Même les langues les plus proches ont des notions mentales distinctes. C’est le rapport entre la langue et la pensée.

Parfois je n’ai plus les mots, parfois mon cerveau est entre trois systèmes de signes différents, les signifiés s’emmêlent avec les signifiants et il n’y a plus rien qui marche 😉

Parfois, je voudrais inventer mon propre langage.

Souvent, j’utilise mon propre langage en dépit des autres :-)

Toujours, j’arrive à parler, à lire, à écrire

Vivre dans une autre langue jusqu’au point de ne plus savoir laquelle est « l’autre », la première ? la deuxième ? la troisième ?

Traduire comme métier c’est un apprentissage, ce n’est pas parce que je connais et je parle une langue que je sais traduire… bien traduire.

Traduire comme vie n’est pas une vie. Il faut vivre sans traduire, on pense dans la langue, on parle dans la langue, on ne traduit pas la langue qu’on parle. Et si on se trompe, tant pis :-)

Je ne traduis pas ma vie puisque je vis ma vie !

moaux sans trad

Rendez-vous sur Hellocoton !
Bilinguisme

Un entorn bilingüe pels nadons

Ja fa uns anys, quan una bona amiga va tenir el seu primer fill, ella i jo vam tenir una conversa força interessant sobre el bilingüisme dels nadons i l‘aprenentatge de les llengües des de ben petits. La meva amiga és de nacionalitat polonesa i el seu marit és espanyol, viuen a Madrid, per situar-vos. Amb tota lògica i com és natural davant d’un esdeveniment com aquest, el de tenir un primer fill, vull dir, la meva amiga tenia molts dubtes quant a la manera en què aquest nen aprendria les llengües, en fi, en quin context lingüistic viuria el seu nadó. Una cosa la tenia clara, ella li parlaria polonés i ell espanyol, però, hi havia uns límits a establir? Li havia de parlar sempre en aquesta llengua, qualssevol que fossin les circumstàncies? Perquè és clar, segons com es miri, el fet de parlar en la teva llengua materna al teu fill davant la familia política o amics, per exemple, pot ser entès com una falta de respecte o mala educació, tenint en compte que aquesta gent no entén res de la llengua de la mare.

Una altra dona, anglesa i casada també amb un espanyol, mare de tres jovenetes ben eixerides, em comentava que l’anglès el vivien com una LLENGUA SECRETA entre elles, i fins i tot em confessava no haver-lis parlat sempre en anglès. Justament ella era d’aquelles que pensa que parlar davant la gent als teus fills en una llengua que només ells entenen és de mala educació. A la vegada que deia que per altres families és tot al contrari, mai canvien de llengua sigui quina sigui la situació en què es troben.

La meva amiga polonesa no va voler endinsar-se en la lectura dels tants i tants llibres que existeixen sobre el tema per por d’ofegar-se enmig de tanta informació. Va preferir fer les coses de manera natural.

Fa un temps el tema del bilingüisme dels infants d’edat tendre estava vist com un problema. Experts afirmaven que l‘aprenentage matiner de diferents llengües podia comportar problemes de dislèxia. I actualment sembla ser al revés : els nens que des de ben petits desenvolupen l’aprenentatge d’una segona llengua estan més predisposats a l’adquisició d’una tercera i fins i tot quarta llengua. Ja és sap, això és com la sal, per segons quins metges és bona i per d’altres no…

A mi, però, hi ha un aspecte que si m’intriga més : l’aprenentatge d’una llengua va de la mà d’una dimensió afectiva. Si el nadó es sent més proper d’un dels dos progenitors potser desenvoluparà més aptituds i  més gust cap a una llengua que cap a una altra?  Personalment no crec que sigui completament cert ja que, normalment, aquestes families bilingües viuen en un dels dos països de les llengües, és a dir que una de les llengües no es parlada en l’àmbit social i queda relegada a l’àmbit familiar. O sigui que els factors a tenir en compte són més i no tan senzills com pot semblar.

Al cap i a la fi, el més important per una familia on el nen creix en un entorn bilingüe, i sobretot quan un dels progenitors no parla la llengua de l’altre, és justament que els pares es posin d’acord, que s’estableixin unes certes normes entre ells sense implicar-hi el nen per no caure en malentesos ni discòrdies. Així és segur que el nadó creixerà en un entorn bilingüe de manera natural i relaxada afavorint-li l’interès per les llengües.

Etre-bi441x300

Langues

TIL o el país de xauxa

El vals de les paraules és « l’altra » títol d’aquest bloc.

Perquè ho recordo avui? Per què em sembla que aquestes cinc paraules serveixen perfectement per descriure una de les darreres situacions més reals i més tristes que mai s’han viscut a les Illes Balears en tota la història de la democràcia. Una democràcia igual de vella o igual de jove que servidora, any endavant any endarrere, depèn de com és vulgui percebre aquesta fita per la que tant van lluitar els nostres pares. Si és vella, potser les coses s’hagin de renovar però si és jove potser s’hagi de seguir lluitant per tirar-la cap amunt. Una democràcia forta i sòlida.

Paraules que valsen. Ho visc d’enfora, ho vull entendre a mitges (de vegades és millor), no m’afecta directement, o potser sí, em sembla ridícul, crec que és trist, és insòlit i comença a ser feixuc. Aquestes paraules que tant valsen em recorden aquella lluita de Don Quixot amb els molins de vent quan ell creia que eren gegants. I això se’n diu bogeria. Una bogeria sense límits que no pretèn altra cosa que mostrar qui és el més fort de tots : que si govern i els seus polítics, que si pares desamparats, que si comunitats educatives en contra, que si mestres i professors no vençuts però rebentats i tot un poble que ja no sap cap on girar-se, el penell ha perdut el nord.

Es diu TIL en les seves sigles i Tractament Integrat de les Llengües. Llengües com a finalitat i llengües com a mitjà. Llengües àsperes i seques, que fan mal i tiren fletxes d’odi. I arriba un moment que fins i tot a jo també me’n fan de mal aquestes fletxes. La música del vals comença a descarriar. Les paraules comencen a embrutar-se. Quan l’eina de treball d’un mateix són les llengües i quan un viu en un context lingüístic diferent al matern, aquest tractament de les llengües resulta més que obvi. Com es pot imaginar voler decantar una llengua de la proximitat dels infants? Crec que tothom deu estar d’acord en què quantes més millor, com allò de « quants més serem més riurem ». Quants més idiomes coneixem, millor. Però és clar, no és fàcil. Lògic i normal. No tothom té les mateixes aptituds, encara feliços. Però sí que en una mateixa comunitat (poble) tothom viu, més o menys, la mateixa realitat lingüística i les oportunitats haurien de ser les mateixes. Imagino que aquells que rebaixen el català són insensats i van en contra del que pensen realment, així com suposo que aquells que menyspreuen el castellà (o espanyol a l’estranger) no tenen tampoc un brot de seny. I l’anglès, molt important, és clar.

I segueixen valsant les paraules.

Un no tria allà on neix. Llavors, un no tria mai la seva llengua materna. I les oportunitats s’han d’agafar, a mà de córrer el risc de perdre el tren. Jo vaig nèixer a Menorca, llavors estic orgullosa d’haver après dues llengües indiferentment. No sé com ho vaig fer, ni jo ni els de la meva quinta. Només sé que de vegades a l’escola, parlavem en menorquí i el mestre ens contestava en castellà (pequè era originàri de la península) i això en aquella època no suposava cap problema ni cap escàndol. Quan aquest exemple l’expliques a l’estranger fa molta gràcia i a la vegada estan encantats, ho veuen com una gran sort. I ho és. També lo de tenir diaris o revistes bilingües, i hop, una pàgina en català i la següent en castellà. D’exemples tots en coneixem.

Hi ha un punt que també és indiscutible i encara que molta gent, professors inclosos no ho volen confessar, jo sí ho faré. També he exercit de professora d’una llengua estrangera i si mai un conegut em diu allò de que a escola els fillets no aprenen els idiomes i que és un desastre, jo li contestaré que té raó. I no creuré que és perquè jo som una ensenyant mediocre, no (o no únicament). El fet és que entrar en una classe de trenta o més alumnes amb la finalitat d’ensenyar una llengua és més bogeria que la de Don Quixot, per molt que siguis un gran pedagog i dominis la llengua més que a la perfecció. Es una pèrdua de temps i no hi ha mètode que valgui. I això tan a Menorca com a Liverpool com a Berlin.

I el problema és que els polítics, molts, tenen sempre ganes de divertir-se, sí, jo crec que és això, ells quand pugen al govern van a xauxa (aquell país imaginari on tothom té el que desitja). I a veure qui riu més. Després, quan tornen a casa (o de camí als jutjats) les coses comencen a canviar de color. Però menstrestant les paraules i les llengües segueixen valsant i ara ja, tots començam a tenir molt de mal de cap de tants valsos que hem sentit.

Quan tornaran de xauxa i se n’adonaran que l’educació no és cosa d’ells?

avio1

avion1