Menorca

Festes de Sant Joan a Ciutadella, Menorca

Com un cavall de poesia
que volta engalanat
amb flocs, estel i colors
i fa viure amb gelosia
l’esclató que el poble tot un any ha guardat.
Se’m fa un nus i no puc respirar,
Sant Joan ha arribat,
els pensaments comencen a volar
repassant els records guardats,
la nostàlgia em fa emocionar.

Em diuen a cau d’orella que un aire de festa es respira a Ciutadella, un aire vell que es renova cada any i que mostra al món sencer el més antic dels seus ballets.

cavall sant joan ciutadella

He sortit al carrer,
al carrer de Santa Clara
els més petits van amunt i avall,
sent un fabiol que sona
les llàgrimes em rellisquen per la cara.
El sol d’estiu és molt amunt,
alt com els bots dels cavalls
i esponerós com els seus vestits negres
ja tot està a punt,
l’amo, què no entres?

Com una dansa ancestral que ha anat arrelant a la part de ponent d’aquesta illa del Mediterrani que tan bé sap mostrar la seva bellesa terres enllà.

I és que el ballet de Sant Joan no manca de cap protagonista.
La somereta ens obre el camí
i la bandera hem de seguir,
vermella i blanca, la creu de Malta,
la gent fa bulla, ja som a cas Caixer Casat
les festes han començat.
Fa calor però seguim ballant
i passam davant el palau,
l’hora s’atraca, els nervis a flor de pell
Tirurit pom pom, ja som al Born!
mans alçades, Senyor, ja hi anau…

Papers centenaris que es transmeten de generació en generació i on cada 23 de juny, els dansaires principals, muntats a cavall volten per carrers estrets i angulosos.

Entre pols i suor, entre crits i alegries. Sense perdre mai ni un tros del seu somriure

Gernació i més gernació,
sonen les notes, i no hi cap un fil
un marc incomparable de felicitat,
tot el poble s’ha ajuntat.
Ciutadella és gran, és una ovació!
Per Ses Voltes vull passar,
són moments de retrobaments
i els cavallers ben mudats
em deixen bocabadat,
es creuen les mirades.

La interpretació és magnifica, la posada en escena no falta de cap detall, la música d’una perfecció insuperable i el públic com el més fidel dels seguidors.

He anat a Sant Joan de Missa,
contrasts de blancs i negres,
les parets emblanquinades,
el sol s’està posant,
me’n vaig a sa Contramurada.
Avellanes i esvalot
renous, olors, pols i rialles!
Sa gent fa una xalada,
Sant Joan, festes apreciades

Assajos que comencen mesos abans, replecs de dansaires que escalfen somrients amb la música dins el cor.

Sa Capellana s’ha aixecat,
fadrí, senyor, casat i pagès
tots a punt per començar,
tranquil·lament passegen pel Pla
un poc de serenor, abans de l’esclató.
I sa missa ha acabat
sort i ventura, al Pla mos trobarem!
un tros de carota vull agafar
ai, quin enamorat!
cavallers, s’ensortilla correrem.

Dels més petits als més vells, no hi ha edat per aquest ball, potser sigui una de les coreografies més grans que mai ha existit.
Fa fosca i sa música sona:
davallada de la Mola, davallada de Maó…
i ja amb un petit tremoló,
les hores van passant
i el silenci es va imposant.

Música de tots els colors que fa aturar el món durant dos dies. Dies intensos, viscuts eternament…

Dins el batec del meu cor,
sempre hi quedarà el fabiol!

Sant Joan és moltes coses, Sant Joan és tantes coses com gent hi ha que el viu. Sant Joan és un i Sant Joan són molts!

¿Te apetece decirme algo? Gracias - Merci ♥

  • (no se va a publicar)