Menorca

Festes de Sant Joan a Ciutadella, Menorca

Com un cavall de poesia
que volta engalanat
amb flocs, estel i colors
i fa viure amb gelosia
l’esclató que el poble tot un any ha guardat.
Se’m fa un nus i no puc respirar,
Sant Joan ha arribat,
els pensaments comencen a volar
repassant els records guardats,
la nostàlgia em fa emocionar.

Em diuen a cau d’orella que un aire de festa es respira a Ciutadella, un aire vell que es renova cada any i que mostra al món sencer el més antic dels seus ballets.

cavall sant joan ciutadella

He sortit al carrer,
al carrer de Santa Clara
els més petits van amunt i avall,
sent un fabiol que sona
les llàgrimes em rellisquen per la cara.
El sol d’estiu és molt amunt,
alt com els bots dels cavalls
i esponerós com els seus vestits negres
ja tot està a punt,
l’amo, què no entres?

Com una dansa ancestral que ha anat arrelant a la part de ponent d’aquesta illa del Mediterrani que tan bé sap mostrar la seva bellesa terres enllà.

I és que el ballet de Sant Joan no manca de cap protagonista.
La somereta ens obre el camí
i la bandera hem de seguir,
vermella i blanca, la creu de Malta,
la gent fa bulla, ja som a cas Caixer Casat
les festes han començat.
Fa calor però seguim ballant
i passam davant el palau,
l’hora s’atraca, els nervis a flor de pell
Tirurit pom pom, ja som al Born!
mans alçades, Senyor, ja hi anau…

Papers centenaris que es transmeten de generació en generació i on cada 23 de juny, els dansaires principals, muntats a cavall volten per carrers estrets i angulosos.

Entre pols i suor, entre crits i alegries. Sense perdre mai ni un tros del seu somriure

Gernació i més gernació,
sonen les notes, i no hi cap un fil
un marc incomparable de felicitat,
tot el poble s’ha ajuntat.
Ciutadella és gran, és una ovació!
Per Ses Voltes vull passar,
són moments de retrobaments
i els cavallers ben mudats
em deixen bocabadat,
es creuen les mirades.

La interpretació és magnifica, la posada en escena no falta de cap detall, la música d’una perfecció insuperable i el públic com el més fidel dels seguidors.

He anat a Sant Joan de Missa,
contrasts de blancs i negres,
les parets emblanquinades,
el sol s’està posant,
me’n vaig a sa Contramurada.
Avellanes i esvalot
renous, olors, pols i rialles!
Sa gent fa una xalada,
Sant Joan, festes apreciades

Assajos que comencen mesos abans, replecs de dansaires que escalfen somrients amb la música dins el cor.

Sa Capellana s’ha aixecat,
fadrí, senyor, casat i pagès
tots a punt per començar,
tranquil·lament passegen pel Pla
un poc de serenor, abans de l’esclató.
I sa missa ha acabat
sort i ventura, al Pla mos trobarem!
un tros de carota vull agafar
ai, quin enamorat!
cavallers, s’ensortilla correrem.

Dels més petits als més vells, no hi ha edat per aquest ball, potser sigui una de les coreografies més grans que mai ha existit.
Fa fosca i sa música sona:
davallada de la Mola, davallada de Maó…
i ja amb un petit tremoló,
les hores van passant
i el silenci es va imposant.

Música de tots els colors que fa aturar el món durant dos dies. Dies intensos, viscuts eternament…

Dins el batec del meu cor,
sempre hi quedarà el fabiol!

Sant Joan és moltes coses, Sant Joan és tantes coses com gent hi ha que el viu. Sant Joan és un i Sant Joan són molts!

Viajes

Autora de una guía de viajes: Petit Futé Baleares 2016

Autora guía de viajes Petit Futé : Baleares 2016

Pronto hará un año que recibí una llamada de la dirección de las guías de viaje Petit Futé (editorial francesa de turismo). Me contactaron para proponerme ser la autora de la Country Guide dedicada a las Islas Baleares para la edición 2016. En un primer momento no supe si responder afirmativamente o no puesto que era un tipo de trabajo que no había realizado nunca aunque bien es cierto que mi empresa Artilingua se ha desarrollado, en parte, gracias a mis trabajos de traducción y de redacción para actores del turismo en las Baleares o actores turísticos en Francia que venden las Baleares. En definitiva, conocía bien el terreno, soy capaz de explicar algo de la historia de las islas, hablar de puntos de interés turísticos, recomendar direcciones, cómo llegar, etc. Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera al dedillo.

De vez en cuando leo relatos de viajes escritos por blogueras que, invitadas por las oficinas de turismo y otros protagonistas del sector turístico, narran de manera muy bonita lo qué les ha gustado de tal o tal sitio, cuentan sus experiencias. Pero eso de ser autora de una guía de viajes es otra historia.

Evidentemente, una guía de viajes tiene ya un amplio corpus de información pero hay que actualizarlo constantemente. Y eso, reclama mucho mucho mucho mucho trabajo. De hecho, es un trabajo monumental, con sus partes más bonitas y sus aspectos más tediosos.

Si ya lleváis un tiempo siguiéndome, imagino que visteis el verano pasado el hashtag #nuevoproyecto2016 con el que etiqueté las fotografías que tomaba a lo largo y ancho de mis andanzas por las islas y que compartí en Facebook y en Instagram. Porque como habréis adivinado, dije sí a Petit Futé.

Autora guía de viajes Petit Futé : Baleares 2016Autora guía de viajes Petit Futé : Baleares 2016

Ser autor de una guía de viajes : la trayectoria

Desde que me contactaron hasta que empecé realmente el trabajo de campo pasó muy poco tiempo. Los intercambios con Petit Futé se encadenaron rápidamente y tuve que resolver el tema de la conciliación familiar. Ya tenía, a título personal, varios viajes previstos a las Islas Baleares por lo que lo arreglé todo sin demasiado problema. PrincesaThelma podía quedarse en casa de mis padres mientras yo trabajaba para PetitFuté y, por ende, seguro que mis viajes ya previstos sentaron bien a las arcas de la editorial.

Realicé el trabajo de campo en dos veces :

Mallorca y Menorca

Julio y agosto me sirvieron para investigar en Menorca y en Mallorca. Menorca no me supuso ningún problema, visitaba los lugares según mis disponibilidades (y mis otros proyectos en curso), me tomaba el tiempo para hablar con la gente, comprobaba si era interesante o no para un establecimiento aparecer en la guía, puesto que, por ejemplo, los hoteles que trabajan únicamente con operadores turísticos no tienen ningún interés en aparecer en una guía de viajes.

Para Mallorca me desplacé a finales de julio, más o menos 8 días y más de lo mismo. Tuve la oportunidad de alojarme en un hotel encantador en pleno centro de Palma, es el Hotel Palau Sa Font y tanto el edificio como el estilo como lo amables que son las chicas que ahí trabajan hacen que la estancia sea magnífica. Pasé tres días en Palma, la capital, comprobando lugares y datos, me paseé con los ojos bien abiertos y un cuadernillo bajo el brazo para anotar todo todo todo todo y poder, por la noche en el hotel, pasar a limpio el trabajo realizado durante el día. Después, cogí un coche de alquiler y recorrí todo el noroeste de la isla, la famosa Sierra de Tramuntana (y pensé que moría mientras cruzaba esa carretera tan sinuosa al volante de mi pequeño Peugeot). La Sierra de Tramuntana y sus calas y pueblos con encanto : Valldemossa, Sóller, Banyalbúfar, Deià…, hasta llegar a Pollença donde me quedé un par de días para recorrer la zona de la bahía de Alcúdia y alrededores.

Ibiza y Formentera

Fue en una segunda tanda que me dediqué al trabajo de campo en Ibiza y Formentera. Esta vez me fui de Nantes a finales de septiembre pero antes pasé por Menorca para dejar a la niña con mis padres. Fueron bastantes los aviones que cogí en 10 días puesto que no hay enlaces directos Menorca-Ibiza y hay que hacer Menorca-Mallorca-Ibiza. Menorca e Ibiza forman parte del mismo archipiélago pero por razones históricas y de transportes son dos islas que apenas se conocen.

Descubrí una Ibiza blanca y azul, bonita, muy bonita. Un final de septiembre bullicioso, sin duda alguna, más gente que en Menorca. La gente tiene la imagen de una Ibiza de fiesta y de lentejuelas. Es cierto, hay algo de eso pero también hay la Ibiza rural con recónditos lugares espectaculares. Recorrí la isla, en coche, carreteras con curvas, también. Aproveché para reencontrarme con mis excompañeras de trabajo en Bruselas quienes me enseñaron la Ibiza verdadera, una isla profundamente mediterránea. Ibiza tiene una población muy mezclada, los autóctonos se mezclan con los extranjeros que llegaron a la isla hace ya muchos años y a la vez con los turistas que descubren la isla por vez primera. Uno de los hoteles donde tuve el inmenso placer de alojarme fue la Hacienda Na Xamena, un hotel de lujo que ha acogido a muchos famosos internacionales.

¡Y luego Formentera, indiscutiblemente la perla de las Baleares! Pequeña, coqueta, auténtica, un turismo realmente slow y unos paisajes de ensueño.

Autora guía de viajes Petit Futé : Baleares 2016

Ser autor de una guía de viajes : la organización

Como ya he mencionado más arriba, siempre se tiene que tener a mano un papel y un lápiz, un cuadernillo y un bolígrafo para poder anotar todos los detalles que os dan, las informaciones, los posibles cambios de recorrido de un camino y por qué no el estado de las carreteras, los horarios de apertura de los establecimientos, los productos que se pueden comer en un restaurante y un largo etcétera. Después, cuando se tiene acceso al ordenador y a Internet, hay que entrar todo eso en el planillo (en edición, un dibujo esquemático de las páginas de la publicación colocadas en sucesión y con los elementos principales que afectan a la producción) y eso es un trabajo de hormiguita, hay que ser meticuloso y paciente.

Hay que destacar también un aspecto nada menospreciable : la soledad. Voilà, hay que saber que durante el trabajo de campo vais a estar solos. Evidentemente, no se trata de un aspecto técnico del trabajo pero puede ser cansino. A mí no me costó demasiado puesto que se trataba de un destino familiar aunque tuve un poco la sensación de ver millones de cosas bonitas sin poder compartirlas y eso es una lástima. Al mismo tiempo, también puede ser la ocasión par reencontrarse y hacer un poco de introspección.

Ser autor de una guía de viajes va más allá de ese trabajo de campo, hay que continuar en casa algunos meses más. Me gustó poder aportar mis ideas y añadir algunos encartes sobre historia, literatura o sobre películas que han sido rodadas en las Baleares. Me gustó también entretenerme y pasar tiempo en la sección « Découvertes » de la guía sobre el modo de vida, las artes, la cocina balear, la cultura, las fiestas… El trabajo de redacción es mucho más ameno que lo de entrar datos como los horarios de apertura, etc.

Me gustó aportar a la guía un color distinto  y plasmar en ella la idea de que las islas son mucho más que sol y playa !

Viajes

Les Illes Balears al programa Echappées Belles, amb France 5 – #iunpocjo

Illes Balears a la televisió francesa. Echappées Belles France 5

Fou a principis d’estiu, o finals de primavera, quan normalment comencem a tenir ganes de vacances, de sol, de farniente i de passejades vora el mar. Sota un cel ben blau, un dia, vaig rebre un correu de Locky, periodista per Bo Travail, la productora que realitza el programa Echappées Belles de la cadena estatal France 5. Em demanava si la podia ajudar, si els volia donar un cop de mà en la realització d’aquest reportatge que estaven preparant sobre les nostres Illes Balears i que estava previst filmar a principis de septembre. I el meu cor va fer bim bam bum i vaig dir que sí!

No parlo masso sovint dels meus projectes professionals aquí al meu blog. Ho faig més bé a la pàgina Facebook. No em demaneu perquè. No ho sé ben bé però segurament perquè al Facebook les publicacions són més curtes i sobretot perquè crec que qualsevol freelance ha de tractar amb molt de respecte els seus clients, forma part d’una certa ètica professional. Però bé, això ja són figues d’un altre paner!

Platós i seqüències

Estava dient, idò, que quan dissabte passat, molta gent d’aquí (i d’allà) estava disfrutant d’una gran nit de Halloween, jo (i la meva familia, evidentment!) estàvem plantats davant la tele (sí, sí, en tenim una, què us penseu?!), a punt per escodrinyar qualsevol detall de les aventures de Jérôme Pitorin (presentador) en el seu «Intensament Balears», títol que havien donat a aquest capítol de Echappées Belles (el programa existeix des de 2006 i té molt-bastant èxit).

Illes Balears a la televisió francesa. Echappées Belles France 5

Gran part de l’estiu, havia estat treballant per confeccionar un pla i uns llistats per ajudar als periodistes a montar els seus escenaris. M’havien donat per consigna: «volem un punt de vista dels habitants, no volem un punt de vista turístic». I bé, com us ho diria, jo sóc «habitant» i a la vegada ja començo a conèixer bastant bé la societat francesa. Així idò, vaig donar noms, vaig passar adreces, explicar llocs (els llocs s’expliquen? bona pregunta, en tot cas jo ho vaig intentar), vaig fer telefonades, etc.

Una molt petitona pedra ben minúscula sense importància per aquest gran edifici que és Echappées Belles

I desprès de tot això, vaig desaparèixer. Em vaig fer petita. I vaig esperar. M’havien anunciat els dies de rodatge. Sabia que l’equip arribava a les Illes a principis de septembre, just després del meu retorn a França. I vaig, sobretot, estar contenta quan em van dir que Jérôme Pitorin havia trobat n’Aleix Riera allà on tocava i a l’hora que tocava… era una mica jo qui els havia donat cita. Vaig també estar contenta de veure que havien pensat en les avarques fabricades de manera tradicional. Contenta de veure que havien arribat al monestir de Lluc, a Mallorca. Contenta de veure que a Eivissa i Formentera també havien trobat bons elements.

Els òrgans de govern responsables de turisme també van posar el seu granet d’arena (i vaig tenir una mica la sensació que bona part dels meus clients s’havien donat cita a la mateixa plaça!). I jo, a distància, em vaig fer ben petita, petitíssima. I ja està, em bastava, estava feliç. Amb un gran somriure.

Feliç i amb un somriure d’haver ajudat a mostrar una altra cara de les meves illes als meus compatriotes francesos. Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. I segons sembla, el programa va ser tot un èxit d’audiència!

Les Illes Balears a la televisió francesa. France 5 Echappées Belles

Fou una bella història. Una bona experiència.

El vídeo es una mica feixuc per carregar-lo aquí però us convido a veure'l seguint aquest enllaç.

Margarida

 

Como habéis podido comprobar, este artículo «infringe» el hábito de redactar los artículos en castellano para la versión española del blog. Pero tratándose de las Baleares, lo más judicioso me ha parecido utilizar la lengua catalana.