Menorca

La mar(e) ets tu. I me’n vaig anar.

Vaig venir. A la mar. Vaig venir, vaig acariciar les teves onades, les teves anades i les teves vingudes. I vaig voler partir. Em vaig girar i vaig fugir. Sí, no puc dir que me n’anés, no hauria pogut. Vaig escapar, difícilment. Amb un pas ferm i inequívoc, vaig caminar per la sorra. Vaig mirar a l’altre costat de l’horitzó, em vaig adonar de la meva fuga. Va durar uns minuts.

Vaig venir a buscar-te, la mar. Vaig besar les teves aigües, aquelles que un dia em van empènyer cap a fora. Vaig cantar a prop de les roques i plorar en una cantonada aferrada a les algues. Era hora d’anar-me’n. Era hora de tenir-te lluny de mi. La mar. Vaig voler tornar a casa. Però no vaig saber per on. I així és com em vaig escapar. I em vaig familiaritzar amb els altres.

Altres mars. Estimar-los, sí. Odiar-los, també. La meva mar ets tu. Aigües càlides que em van ensenyar a caminar. Sota el sol o sota el fred. La mar(e), ets tu.

La mar ets tu. Mar Mediterrani.
Menorca

Al otro lado del espejo: exposición de fotos de B. Vinceneux (Nantes y Menorca)

Una vez más, el fotógrafo francés, Bernard Vinceneux, ha escogido Menorca como punto de partida para una exposición de fotos. Y no es de extrañar puesto que Vinceneux pasa largas temporadas en nuestra isla. Su vida transcurre entre la ciudad de Nantes y Es Castell donde frecuenta el club de fotos Reverl’art.

No es la primera vez que el fotógrafo de Nantes escoge Menorca como centro de su exposición. En 2016, ya colgó la exposición «Minorque, au fil de l’eau», en realidad esto fue el punto de partida de la exposición actual «Al otro lado del espejo» (cuyo título original es Au-delà du miroir)

Vinceneux, el fotógrafo

Empezó muy joven con la fotografía analógica y desde hace unos diez años la vida hizo que retomara su pasión por las fotos con una cámara digital. Desde entonces, no deja de participar en los encuentros de los clubs de fotos de sus dos lugares en el mundo preferidos: Nantes y Menorca.

Menorca: unión perfecta entre el mar y la fotografía

Para Vinceneux, Menorca ha resultado ser el lugar ideal donde unir sus dos grandes pasiones: la foto, una afición de adulto y nadar con gafas y tubo de buceo y aletas, algo que le encantaba hacer de pequeño en su Francia natal.

Exposición de fotos sobre Menorca en Nantes: Bernard Vinceneux Exposición de fotos sobre Menorca en Nantes: Bernard Vinceneux

Al otro lado del espejo: Menorca

Vinceneux toma las fotos con su cámara metida en una carcasa hermética. Como él mismo dice, le encanta discurrir sobre este espacio de transición que existe entre el agua y el aire lo que le permite ver las cosas desde una perspectiva bastante particular. Así, entre mar y cielo, entre agua y aire, con las gafas puestas, contempla la vida que hay en la superficie pero también todo aquello que ocurre bajo el mar.

Es una sensación de entre dos con la que le gusta experimentar, entre azar y técnica. El resultado son unas imágenes a veces distorsionadas por las gotas de agua. Algo así como en Alicia en el país de las maravillas… y su espejo.

Actualmente, la exposición está en Nantes, en la mediateca Floresca Guépin.
 Pero después del verano, del 8 al 30 de septiembre, la exposición «Al otro lado del espejo» viajará hasta Menorca (lugar donde empezó todo) en la Sala Xec Coll, carrer des Seminari, Ciutadella.

Las fotos que ilustran el artículo son de Bernard Vinceneux y también se pueden encontrar en su página Facebook.

Menorca

Festes de Sant Joan a Ciutadella, Menorca

Com un cavall de poesia
que volta engalanat
amb flocs, estel i colors
i fa viure amb gelosia
l’esclató que el poble tot un any ha guardat.
Se’m fa un nus i no puc respirar,
Sant Joan ha arribat,
els pensaments comencen a volar
repassant els records guardats,
la nostàlgia em fa emocionar.

Em diuen a cau d’orella que un aire de festa es respira a Ciutadella, un aire vell que es renova cada any i que mostra al món sencer el més antic dels seus ballets.

cavall sant joan ciutadella

He sortit al carrer,
al carrer de Santa Clara
els més petits van amunt i avall,
sent un fabiol que sona
les llàgrimes em rellisquen per la cara.
El sol d’estiu és molt amunt,
alt com els bots dels cavalls
i esponerós com els seus vestits negres
ja tot està a punt,
l’amo, què no entres?

Com una dansa ancestral que ha anat arrelant a la part de ponent d’aquesta illa del Mediterrani que tan bé sap mostrar la seva bellesa terres enllà.

I és que el ballet de Sant Joan no manca de cap protagonista.
La somereta ens obre el camí
i la bandera hem de seguir,
vermella i blanca, la creu de Malta,
la gent fa bulla, ja som a cas Caixer Casat
les festes han començat.
Fa calor però seguim ballant
i passam davant el palau,
l’hora s’atraca, els nervis a flor de pell
Tirurit pom pom, ja som al Born!
mans alçades, Senyor, ja hi anau…

Papers centenaris que es transmeten de generació en generació i on cada 23 de juny, els dansaires principals, muntats a cavall volten per carrers estrets i angulosos.

Entre pols i suor, entre crits i alegries. Sense perdre mai ni un tros del seu somriure

Gernació i més gernació,
sonen les notes, i no hi cap un fil
un marc incomparable de felicitat,
tot el poble s’ha ajuntat.
Ciutadella és gran, és una ovació!
Per Ses Voltes vull passar,
són moments de retrobaments
i els cavallers ben mudats
em deixen bocabadat,
es creuen les mirades.

La interpretació és magnifica, la posada en escena no falta de cap detall, la música d’una perfecció insuperable i el públic com el més fidel dels seguidors.

He anat a Sant Joan de Missa,
contrasts de blancs i negres,
les parets emblanquinades,
el sol s’està posant,
me’n vaig a sa Contramurada.
Avellanes i esvalot
renous, olors, pols i rialles!
Sa gent fa una xalada,
Sant Joan, festes apreciades

Assajos que comencen mesos abans, replecs de dansaires que escalfen somrients amb la música dins el cor.

Sa Capellana s’ha aixecat,
fadrí, senyor, casat i pagès
tots a punt per començar,
tranquil·lament passegen pel Pla
un poc de serenor, abans de l’esclató.
I sa missa ha acabat
sort i ventura, al Pla mos trobarem!
un tros de carota vull agafar
ai, quin enamorat!
cavallers, s’ensortilla correrem.

Dels més petits als més vells, no hi ha edat per aquest ball, potser sigui una de les coreografies més grans que mai ha existit.
Fa fosca i sa música sona:
davallada de la Mola, davallada de Maó…
i ja amb un petit tremoló,
les hores van passant
i el silenci es va imposant.

Música de tots els colors que fa aturar el món durant dos dies. Dies intensos, viscuts eternament…

Dins el batec del meu cor,
sempre hi quedarà el fabiol!

Sant Joan és moltes coses, Sant Joan és tantes coses com gent hi ha que el viu. Sant Joan és un i Sant Joan són molts!