Català

De núvols i de mudances

A l'estranger, canviar-se de casa

De núvols…

Sempre he trobat que viatjar en avió produeix una espècie de falla espacio-temporal que ajuda el cervell a reflexionar. Abans, abans de ser mare, vull dir, viatjava amb els ulls tancats, em deixava anar i pensava en totes aquelles coses viscudes i aquelles altres per viure. Una manera de preparar el cós i l’ànima a les diferències entre un allà i un aquí que un avió, no sé per quins set sous, sembla voler mostrar amb un èmfasi especial. Ara, ara que sóc mare, vull dir, no tinc temps de pensar. Per ser més precisa, no tinc temps de deixar anar el meu cervell i fer que reflexioni en aspectes massa espirituals. Ara, dins d’un avió, sola i amb una filla de tres anys i mig només em dóna temps a pensar que si he de treure els llapis de colors, el quadern per fer dibuixos, el berenar de torn, anar amb compte amb no ocupar massa espai, no sigui que al veí de butaca no li agradi tenir al costat una filleta petita, contestar als milions de preguntes sobre per què el llum verd s’encén i s’apaga (“com és que fumen amb un garrot” em va dir la darrera vegada, és clar, crec que ella no ha vist gairebé mai una persona que fuma i el dibuix li recorda un garrot! Com canvien les coses!), per què hem de plegar la tauleta, per què no es pot baixar la finestra… en fi, com veieu, temps per pensar no en tinc massa! (Una salutació especial a totes les mares que viatgen soles en avió amb els seus fills encara “petits”!)

Com deia, però, l’avió i els aeroports sempre tenen aquella cosa especial que fan que un valori molt bé el que té davant i el que té darrera, per dir-ho d’alguna manera. Ja sigui viatjar en mode turista (anar de visita a qualsevol altra ciutat o país) o viatjar perquè et trasllades d’una casa teva a l’altra casa teva. I aquí és on volia arribar jo.

A l'estranger, canviar-se de casaA l'estranger, canviar-se de casaMudances i vida a l'estranger

De mudances…

Fa exactament 14 dies que hem tornat de l’altra casa nostra (ens encanta pensar que tenim dues cases nostres, dos llocs nostres, dos puntals) i aquesta vegada és una mica diferent. Aquest mes de gener el vivim entre capses i cartrons (quin bordell!). Capses de mudances que ens duran, d’aquí 9 dies exactament, a una altra casa. Una altra casa nostra? Quantes cases! I així és, com de fil en agulla, he rememorat totes les cases que he tingut (i no parlo de propietat). Tots els pisos, totes les ciutats, tots els carrers, tota la gent, tots els amics. I si bé, evidentment (crec que ho hauria d’escriure en majúscules) estic molt i molt contenta d’aquesta aventura que vivim des de fa dos anys quan vam decidir comprar un terreny i construir una casa nova (projectes familiars i tot això…), crec, en el fons, que quan un ha viscut molt allò d’anar de mudança en mudança, sap moderar molt bé l’alegria perquè, al cap i a la fi, ens hem hagut d’habituar a viure amb poques coses. A tots aquells que llegeixen aquest famós llibre de Maria Kondo “La magia del orden”, els diria que basta canviar sovint de casa i de ciutat per aprendre a desfer-se de les coses materials i, de vegades, superficials. Ja ho diu el meu ChériGuiri, “quan vaig venir a buscar-te a Paris, totes les teves pertinences entraven al maleter d’un cotxe!”. Perquè, al final, una casa sempre acabes fent-la teva, sigui quadrada o sigui allargada.

Mudances i vida a l'estrangerhttps://www.lesmotsdemarguerite.com/es/2017/01/19/mudances-i-vida-a-lestranger/

A l'estranger, canviar-se de casaAixí idò, avions, núvols i mudances tenen molt en comú amb una vida a l’estranger! Cada núvol travessat és com una casa on has viscut i l’avió, la línia que uneix núvols i cases.