Com un cavall de poesía
que volta engalanat
amb flocs, estel i colors
i fa viure amb gelosia
l’esclator que el poble tot un any ha guardat
Se’m fa un nus i no puc respirar
Sant Joan ha arribat
els pensaments comencen a volar
repassant els records guardats
la nostàlgia em fa emocionar
Em diuen a cau d’orella que un aire de festa es respira a Ciutadella, un aire vell que es renova cada any i que mostra al món sencer el més antic dels seus ballets.
He sortit al carrer
al carrer de Santa Clara
els més petits van amunt i avall
sent un fabiol que sona
les llàgrimes em rellisquen per la cara
El sol d’estiu és molt amunt
alt com els bots dels cavalls
i esponerós com els seus vestits negres
ja tot està a punt
l’amo, què no entres?
Com una dansa ancestral que ha anat arrelant a la part de ponent d’aquesta illa del Mediterrani que tant bé sap mostrar la seva bellesa terres enllà.
I és que el ballet de Sant Joan no manca de cap protagonista.
La somereta ens obre el camí
i la bandera hem de seguir
vermella i blanca, la creu de Malta
la gent fa bulla, ja som a cas Caixer Casat
les festes han començat
Fa calor però seguim ballant
i passam davant el palau
l’hora s’atraca, els nervis a flor de pell
Tirurit pom pom, ja som al Born!
mans alçades, Senyor, ja hi anau…
Papers centenaris que es transmeten de generació en generació i on cada 23 de juny, els dansaires principals, muntats a cavall volten per carrers estrets i angulosos.
Entre pols i suor, entre crits i alegries. Sense perdre mai ni un tros del seu somriure
Gernació i més gernació
sonen les notes, i no hi cap un fil
un marc incomparable de felicitat
tot el poble s’ha ajuntat
Ciutadella és gran, fa tota una ovació
Per Ses Voltes vull passar
són moments de retroballes
i els cavallers ben mudats
em deixen bocabadat
es creuen les mirades
La interpretació és magnifica, la posada en escena no falta de cap detall, la música d’una perfecció insuperable i el públic com el més fidel dels seguidors.
He anat a Sant Joan de Missa
contrasts de blancs i negres
les parets emblanquinades,
el sol s’està ponent
me’n vaig a sa Contramurada
Avellanes i esvalot
renous, olors, pols i rialles!
sa gent fa una xalada
Sant Joan, festes apreciades
Assajos que comencen mesos abans, replecs de dansaires que escalfen somrients amb la música dins el cor.
Sa Capellana s’ha aixecat,
fadrí, senyor, casat i pagès
tots a punt per començar
tranquilament passegen pel Pla
un poc de serenor, abans de l’esclator
I sa missa ha acabat
sort i ventura, al Pla mos trobarem!
un tros de carota vull agafar
ai, quin enamorat!
cavallers, s’ensortilla correrem
Dels més petits als més vells, no hi ha edat per aquest ball, potser sigui una de les coreografies més grans que mai ha existit.
Fa fosca i sa música sona:
davallada de la Mola, davallada de Maó…
i ja amb un petit tremoló
les hores van passant
i el silenci es va imposant
Música de tots els colors que fa aturar el món durant dos dies. Dies intensos, viscuts eternament…
Dins el batec del meu cor
sempre hi quedarà el fabiol!
Sant Joan és moltes coses, Sant Joan és tantes coses com gent hi ha que el viu. Sant Joan és un i Sant Joan són molts!
