[Article publicat el 08/2011 a Revista de Ferreries]
Somniava un dia que ja no hi havia cavalls, ni arena a sa plaça, ni avellanes, ni pols, ni serrellets adornant els carrers. No veia tampoc sa gent atrafegada, típic dels dies abans de festes : families preparant ses cases per rebre visites, fer menjar i més menjar, omplir la nevera de provisions…Ni siquiera hi havia les moltes activitats que any rere any estan previstes dins el programa de festes. Ferreries seguia sent Ferreries però dins el meu somni no hi havia ni rastre de ses festes de Sant Bartomeu i això que ja haviem encetat sa segona quinzena del mes d’agost. No me’n record quin any era, poca importància devia tenir.
Diuen que els somnis es poden convertir en realitat, esperam, però, que aquest somni d’un Ferreries sense Sant Bartomeu no el coneguem mai.
Després de reflexionar uns minuts vaig entendre per què havia tingut aquest somni.
Quan Sant Bartomeu s’apropa sembla que el món s’ha d’acabar. Per molts ferreriencs la idea de no poder ser a poble els dies de festa gran és simplement insorportable. Abans passava menys i ara passa més. El món canvia i la vida evoluciona. Ferreries ha tornat gran, hi ha més gent que viu enfora i més gent que té feina durant els dies de festa.
Aquest somni és, idò, realitat per algunes persones.
Somniava un dia que ses festes de Sant Bartomeu eren úniques i especials, unes festes que només es poden viure amb el cor. Unes festes que només es poden entendre si has nascut aquí, ningú mai te les ha explicades però tu les entens i les vius. Al cap i a la fi és un poc com sa llengua, la sabem xerrar perquè es sa nostra llengua materna. Punt final. Passa exactement el mateix amb ses nostres festes patronals. Com diuen per aquí, “ho hem mamat”…
I això no és cap somni, és una certesa.
Tenim llavors sa sort de comptar amb ses festes més polides del món, allà on xalam més, on reim més, on tenim més sentiment, on els cavalls són els més polits i fan els bots més bé, on sa gent és respectuosa i simpàtica… Tenim un gran Sant Bartomeu, un únic Sant Bartomeu!
Enmig del somni vaig veure gent oberta de cor, que sap compartir sentiments, que quan a s’entrega de sa bandera sa pell s’escarrufa també la fan escarrufar a aquell que hi ha al costat i que no sabem qui és i que, segurament, ve d’un poc més enfora ; i de repent, tots, ferrerriencs i no ferreriencs tenim un mateix cor unit per un sentiment santbartomeuer i que mos fa tant especials.
Perquè de vegades, ses festes es poden explicar sense paraules, i en aquest món en què vivim avui en dia, un poc orfe de gestos afables, volem que Sant Bartomeu sigui una prova de tradició arrelada que sabem compartir amb totho
Que ses nostres festes siguin com el millor dels somnis, aquell que ningú mai podrà oblidar i que quedarà fotografiat per sempre més dins la retina de tots!
