Inspiration

Móns virtuals i móns reals

Virtual (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició): Que no és sinó en potència. Portar una realitat virtual a tota la seva plenitud. Que ha estat creat artificialment, per analogia amb el món real, i es representa en un sistema audiovisual. Espai virtual. Imatge virtual.

Real (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició): Que té una existència efectiva. La seva alegria no és pas fictícia: és real. La seva calma és més aparent que real. La meitat dels fets que conta no són reals sinó imaginaris.

Qui digui que el món virtual no té res a veure amb el món real s’equivoca. Actualment sentim parlar dia rere dia de móns virtuals, d’Internet, de xarxes, d’anar en compte, de desconfiar d’aquella gent que s’amaga darrere pseudònims i altres penúries que ens poden passar a tots aquells que acostumam a navegar.

Es veritat però amb matisos. Si naveguem hem de ser bons capitans, agafar fort el timó i conèixer a fons les entranyes d’aquest mar per on solca el nostre vaixell. Qui és bon capità no té por de les onades. Qui navega amb un bon vaixell es sent fort i amb energia per combatre les tempestes.

Però els capitans, els tripulants i els mariners saben també assaborir la vida peus a terra. Quan baixen de la seva nau després de donar la volta al món (virtual) tenen ganes d’abraçar aquest altre món (real) que és l’inici de tota existència. I és que sense realitat no hi haurà mai virtualitat.

Qui digui que el món virtual no és món s’equivoca. Tots els móns són móns sempre i quan comencin d’una vertadera existència. Virtualitat i realitat van de la mà. Actualment, sí.

virtual

Inspiration

Un come-back Parisien

Hier j’ai été pour quelques heures dans un train direction à Paris. Cela m’a fait tout bizarre d’y retourner. Revenir dans une ville connue-inconnue où j’ai passé beaucoup de moments, bons et moins bons, comme partout. Hier, j’ai passé quelques heures dans un train, j’ai passé des moments à rêvasser, à songer aux lumières parisiennes, à poétiser sur le fait de si j’y étais restée. J’ai passé des moments à me pencher vers la fenêtre du wagon, le regard qui s’enfuit avec la vitesse du train. Dans un train, qu’est-ce qu’on le temps de poétiser! Et le soir je suis rentrée, et j’ai amené avec moi un morceau de Paris dans mon sac et sous mes souliers. Je suis allée me coucher, j’ai dormi et la vie continue, avec ou sans Paris !

concorde

Inspiration

Le papier cadeau

En ces jours de préparation de fête…

Je voudrais être papier cadeau

… et t’envelopper pour t’avoir toujours tout près de moi
… et sentir que tu me déchires tellement tu as hâte de découvrir mes secrets
… pour afficher le plus beaux des rubans
… et rendre les gens heureux
… et mettre pour quelques jours le plus beau des habits
… pour rendre la magie aux gens
… et voir les visages de surprise des enfants
… pour sentir la chaleur des gens
… pour vivre des jours en famille
… et faire oublier les malheurs
… pour donner beaucoup de présents
… et vivre la joie et le bonheur

papier cadeau