Inspiration

La satisfaction d’écrire

Il est parfois de ces agréables surprises. Agréable surprise que je veux partager avec vous, chères lectrices et chers lecteurs, car ce n’est qu’avec vous que j’existe. Un « auteur » n’a une existence complète qu’avec des lecteurs. Et surtout, lorsqu’on écrit, quels qu’en soient les raisons et le public, nous apprécions tout retour positif.

J’aime bien lire, j’aime beaucoup lire, je crois avoir beaucoup lu tout au long de ma courte/longue vie (cela dépend du point de vue J). Actuellement et par la force des choses je dois avouer que je lis un peu moins que je le souhaiterais, mais ce n’est pas grave, je le dis sans regret ; la vie, on peut la vivre dans les livres, mais aussi en dehors.

C’est donc très satisfaisant de recevoir un message m’annonçant qu’un éditeur s’est fait écho de l’un des articles que Marguerite effleure les mots a écrit sur un livre. Ce sont ces moments de petits plaisirs, ces petites joies qui finalement constituent la vie.

Vous l’avez sûrement lu cet article… il s’agit du billet où j’ai parlé de Finding Your Feet in Chicago : The Essential Guide for Expat Families de l’auteure Véronique Martin-Place, française experte en expatriations. C’est un livre en anglais, ce qui m’a également permis de me rendre compte que j’étais encore capable de comprendre la langue de Shakespeare :-), une sorte de guide pour toute famille ayant pour projet de s’installer à Chicago, aux Etats-Unis. Un article que j’ai rédigé avec un grand plaisir, avec mon cœur et mon âme (esprit).

Recevoir, donc, une notification comme quoi Summertime Publishing, dans leur blog, reprenait mon article, en traduisait quelques lignes et faisait référence à mes mots est tout simplement gratifiant et preuve qu’écrire est un travail à part entière.

Je pense ne pas avoir grand-chose à ajouter, si ce n’est que je vais continuer à écrire, pour moi et pour vous !

Oui… j’ajoute un mot : Merci !

seule [1600x1200]

Inspiration

Temps i moments

Un temps de pausa per a cada moment i un moment de presses per a cada temps.

Voldria, a prop de vosaltres, poder arrimar la meva espatlla i riure i plorar. Voldria, lluny de vosaltres, poder aixecar el cap i córrer i fugir. Qué fàcils i difícils són les ombres per les quals s’ha d’avançar. Punts negres, punts llisos i intermitents que vull seguir tot intentant trobar un forat de llum. Llums que m’encanten i encanteris que m’agafen, i els punts, negres i amb llums, dónen voltes al meu costat, dansant agafats per la mà.

Un temps que esdevé un cercle i un moment format per uns punts.

Punts. Tu i jo, ells i nosaltres, tots junts. Mans lliscoses que no s’atreveixen però que volen. Volar anant més enllà, sempre al voltant d’aquests punts i d’aquests temps que són teus i són nostres. Veig punts i veig cercles. Gent que dansa, a prop i enfora, espatlles per arrimar.

Temps i moments.

temps i moments

Inspiration

Desembre, darrer full del calendari

Comença ja a fer fred d’aquell ben bo, d’aquell que pica i fa posar les mans dins la butxaca. Caminam cap per avall i de les finestres de les cases de pobles i ciutats s’entreveuen uns llumets de colors que intermitentment ens recorden que les festes de Nadal i de Cap d’any s’apropen. No hi ha volta enrere, ja esteim a punt, un any més, de girar el darrer full del calendari.

El mes de desembre sembla que la vida agafa un altre color, i sobretot, la gent es veu immersa en un ritme frenètic d’anades i vingudes, de càlculs per estirar els doblers tot el que puguem, i és que entre regals, vestits i menjars la cosa no és per menys. Són d’aquelles tradicions que ens fan pensar i repensar les coses.

Hi ha gent que només pel simple fet de pensar en aquestes dates ja està contenta, persones a qui el cor els torna gran i un somriure inesborrable queda clavat a la seva cara. Però per d’altres persones aquestes festes són un suplici, uns dies de tristor a amagar, de plors que no són benvinguts, de pensaments nostàlgics i de mirades melancòliques.

Així i tot, cadascú a la seva manera s’hi prepara. Tots tenim els nostres petites costums, petits rituals del quals és gairebé impossible escapar. Grans i petits tenim un mes de desembre ben ritmat per les agulles d’un rellotge que avança donant passes de gegant.

Els petits de la casa viuen dins d’una màgia creada pels grans, una màgia sense límits. Les escoles preparen festes de final d’any, els infants aprenen a cantar cançons de Nadal, a so de fum fum fum i de jingle bells, fillets i filletes viuen, per uns dies, un món de quasi absoluta perfecció on tothom s’ha d’estimar i tothom ha de ser feliç. Llavors entra també en acció el joc dels amagatalls : amagar el moment en que els pares hauran d’anar a comprar els regals, amagar el lloc on guardarem aquests regals fins que sigui hora de donar-los, amagar també que els doblers s’estan acabant, amagar qui són en realitat Pare Noel i Reis Mags… finalment, molts d’amagatalls té aquest mes de desembre. I em sembla gairebé increible, que en el món en el que vivim  i on no aturem de repetir que els fillets i fillets ja no tenen innocència, els grans siguin encara capaços de trobar tants d’amagatalls per aquest mes de desembre ! Potser sigui que els nens, quan volen, sí que saben ser nens, o serà més bé que els pares, quan volen, sí que saben veure els seus infants com a aquells fillets encara tendres i incrèduls…

Al final hauriem de poder girar el darrer full del calendari tot l’any per tal de viure un món de màgia, de bons propòsits i de molt d’amor de manera perpètua !

calendari